ÈDIP REI, ASSOCIACIÓ CONTRA LA IRRESPONSABILITAT POLÍTICA

Fa 3.300 anys, el rei Èdip de Tebes es va trobar amb el problema que:No te consideres inferior
=                                                      Castellano: http://edipais.wordpress.com
els homes morien,
les dones no tenien fills i
els camps no produïen,

de manera que la població de Tebes anava camí de l’extinció.

Però ningú -Ningú a palau, sobretot- volia investigar les causes d’aquestes desgràcies, i més aviat preferien deixar la solució d’aquests problemes a l’atzar.

Només el rei Èdip, que era un immigrant, es va compadir i es va interessar seriosament pel poble de Tebes i, decididament, va emprendre una perseverant investigació, en contra del parer de tots, especialment del de la reina Jocasta, la seva dona, i del savi de la Cort, Tiresias, que li advertia encaridament que no investigués res, ja que el que anava a descobrir li enfonsaria en el sofriment.

PARAL·LELISME AMB L’ESTAT ESPANYOL

També a Espanya s’han produït els mateixos fenòmens després que el rei Joan Carles I pugés al tron​​: IMMEDIATAMENT, la natalitat va caure molt per sota de la necessària per al relleu generacional, el que implica l’extinció del poble espanyol i la seva substitució per immigrants (com Èdip, que era immigrant).
.         Clikeu sobre les gràfiques per tal d’engrandir-lesNatalitat1858-1998N

Mort1991-2011-.cat-

Deu anys més tard, també la mortalitat dels homes joves va començar a pujar, fins a situar-se molt per sobre de la dels altres països europeus, fent que la mortalitat total (homes i dones) fos fins el 535% superior a la mitjana europea (La Vanguardia, 1997.03.07).

Però aquests fenòmens no han importat gens a la “classe política” (sobretot el de la mortalitat dels homes joves), i molt menys els ha importat investigar-ne les causes, deixant la seva “solució” a l’atzar.

La natalitat a Espanya va començar a caure ràpidament quan el rei Joan Carles I va pujar al tron​​. Però aquest fenomen A NINGÚ IMPORTA, NINGÚ SEMBLA HAVER DONAT COMPTE D’AIXÒ, ni els seus amics, ni els seus enemics. ÉS UN ENIGMA.

La mortalitat dels homes joves va augmentar ràpidament als 10 anys de pujar al tron ​​el rei Joan Carles I. Però aquest fenomen encara va interessar menys a ningú, ni als seus amics, ni als seus enemics.
I molt menys interessa investigar-ne les causes, i, sobretot, la seva contradicció amb el dogma oficial que són les dones les que ho tenen tot més difícil “per viure i sobreviure”. Llavors, ¿com expliquen els polítics el fet que els que moren prematurament són els homes? És evident que no volen parlar-ne.
TAMBÉ S’HA DEIXAT A L’ATZAR LA “SOLUCIÓ” D’AQUESTS PROBLEMES

La falta de natalitat s’ha “solucionat” amb l’arribada massiva d’immigrants, i l’extraordinària mortalitat juvenil masculina s’ha reduït per si sola, encara perdura la contradicció amb el dogma oficial que els homes no tenen problemes “per viure i sobreviure” , doncs, encara que la seva mortalitat ha baixat, es manté molt per sobre de la femenina (encara és més del doble que la femenina).

Els polítics consideren que l’extinció del poble català és “igualtat”, però extingir un poble no és igualtat: igualtat seria no extingir-ne cap. Els nostres dirigents extingeixen el seu poble perquè no l’estimen, per la mateixa raó que no els importa la mortalitat dels joves.

La natalitat a Catalunya encara ha canviat més, amb la particularitat que també havia caigut abans de la Guerra Civil:

Natalitat 1900-2003
Natalitat 1900-2003. Gràfic Carles Boix, Universitat de Princeton, Seminari Canvi demogràfic, 2006.

Més informació a EdipRei@suport.org
i a http://edipo.info/mapatem.htm

Anuncios

Un comentario en “ÈDIP REI, ASSOCIACIÓ CONTRA LA IRRESPONSABILITAT POLÍTICA”

  1. Mireu: en aquest món ja som set mil milions d’habitants. En temps de Jesucrist hi havia entre cent i dos-cents milions d’humans, l’any 1800 hi eren nou-cents milions i en un segle es va doblar gràcies als avanços mèdics, la millora de les condicions de vida i el creixement de l’esperança de vida. I ja, l’any 1986 érem cinc mil milions d’habitants. I des de llavors ha augmentat un 40% la població. Per tant la reducció de naixements no és un problema, sinó una solució a la superpoblació de la Terra. Això de molts vells i pocs joves només durarà una generació, pe`ro si continuem creixent així la Terra no donarà a l’abast per tothom. A més, si anem a països tercermundistes veiem que el problema és la gran quantitat de fills que tenen: en alguns països set o vuit fills per matrimoni i, fins i tot, en altres més de dotze. Com no volen ser p obres amb tants fills que mantenir? El creixement ha de ser responsable: fills els que es puguin mantenir. I si es limités la immigració (la població immigrant hauria de ser, màxim, entre el 5 i el 10% de la població) s’acabarien els problemes comporten la sobrepoblació.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: